El passat dimecres 9 de novembre del 2016 el nostre professor Carles Lindín de la Universitat de Barcelona de l'assignatura, Usos, possibilitats i límits de la tecnologia en la informació i la comunicació ens va presentar una nova conferència amb l'objectiu de què si és realment important saber de la vida dels autors o el contingut que n'hi ha a les obres.
Segons el vídeo "Van a por nosotros" ens vol plantejar que els autors van per nosaltres els lectors i generen unes regles per poder beneficiar-se ells.
Idees principals:
- La mort de l'autor
- El lector és el nou autor
- La importància del significat
HISTÒRIA DE L'AUTORIA
PREHISTÒRIA: Primeres pintures rupestres no tenen autors i això no importava. Donava igual qui ho havia pintat, l'important era el contingut.
ÈPOCA GREGA I ROMANA: Les escultures tampoc tenien autors i si n'hi havia algun, eren molt pocs però tampoc importava qui era realment l'autor sinó el que ens volia transmetre.
ROMANTICISME: Gran canvi, es comença a donar importància al jo en la biografia. Volem ser reconeguts davant de tots. Es vol explicar com se sent l'autor, el seu ego. És quan s'inventa el nom d'autor perquè té una idea diferent.
Per això, quan mirem un quadre no ens importa qui ho ha pintat, sinó si ens agrada o el que expressa encara que estem informats de qui és l'autor no canviarem d'opinió.
COPIA, PLAGI O LA INSPIRACIÓ
Podem dir que això sempre ha existit. Els artistes sempre s'han copiat entre ells els temes però això no ens ha d'espantar, ja que portem tota vida fent-lo.
"Sense copiar, la humanitat no hauria avançat."
Exemples importants en la nostra història:
Picasso i Dalí cadascú al seu estil, podem trobar quadres que s'assemblen molt, llavors hauríem de parla de plagi o de còpia, qui copia a qui?
Retrato de Olga, de Picasso (1917) y Retrato de mi hermana, de Dalí (1923), dos de las obras enfrentadas en el Museo Picasso de Barcelona. JUAN BARBOSA
Nou paradigma de l'autor:
Podem veure que n'hi ha set tipus d'autories.
- La compartida
- Concedida
- Relativa
- Literària
- L'autor controlador
- L'autoria del lector
- l'autor informàtic
La més important d'aquestes és l'autoria del lector on podem dir que nosaltres som com un escàner, al contingut li donem significat. Quan triem el que volem veure o llegir també estem interactuant amb el que tenim davant. Nosaltres naveguem per on volem i ens informem i després nosaltres interpretem o creem el nostre significat.
Un exemple podem parlar de Julio Cortázar sobre la seva obra Rayuela on podem trobar a la pàgina principal "el tablero de dirección" que és un manual d'instruccions per entendre millor el llibre. Ell dóna dues opcions al lector o fer-ho d'una manera tradicional o seguint els passos que ell indica. Les paraules són les mateixes però l'ordre és diferent, llavors depenent de com ho llegim tindrem diferents significats.
Autor: Than
Ens podem quedar amb aquesta frase: "Sense el lector no existeix la creació. El lector és el nou autor."
Per acabar parlaré sobre l'autoria com la creació del significat.
- Lingüística cognitiva que vol reflectir que el significat es crea a partir de diversos processos cognitius, no només de la lectura.
- L'insult, agafem peces i podem canviar els significats. Per exemple en Twitter la importància està en el contingut no amb qui l'escriu.
- L'autopublicació crea la novel·la i després la ven o la comparteix en Internet. Fins que no és un llibre de gènere i es ven en grans llocs, pràcticament no es llegeix.
- La metàfora Lego són peces que podem construir el que vulguem. Podem crear i destruir i tornar a fer unes altres coses. El que volem dir és que la peça per si sola no té significat fins que nosaltres li donem un sentit.
- La metàfora Frankenstein és la que està creada per peces. A Frankenstein era bona persona fins que li van posar l'etiqueta que no ho era pel seu aspecte físic. Des d'aquell moment la mirada del lector canvia i creem el nostre propi significat.
Per veure la confèrencia sencera podeu entra aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada